Bateria baixa en plena revolució

Són més de les dos del matí de Diumenge a no se molt de Febrer. I ara mateix està siguent twitejada, que no televisada, la ràbia grega (revolució?) contra el capital i les exigències europees pel seu enèsim rescat. Es veuen flames, foc.

Ací en canvi, acompanyada pel fred, la bateria que hem queda de “militant” se m’està esgotant a passes de gegant. El futur incert i l’abandonament constant de companys i amics de batalles que al llarg del temps han anat desistint per altres dèries em produeixen molta, moltíssima tristesa i impotència.

Em pense que he fracassat. La gent busca altres coses per passar els dies d’esta vida que ens toca viure i cada volta hi ha menos persones disposades a dedicar-li temps a causes perdudes. I jo sol no puc, són moltíssims anys ja, i ara mateix no em senc amb forces per seguir.

Moltes gràcies a tots per aguantar-me, de veres (especialment Iván, Rubén, Àngel, Maria Angeles i David Cabrera), però sobretot voldria que hem perdonareu pels meus errors, que n’he fet molts, l’he cagada molt moltes voltes!!! I que sapigueu que estaré ací per al qui vulga ajuda, recolzament, solidaritat, i tornaré amb més força si cal demà mateix si m’ho demana algú disposat i iŀlusionat a posar-se. Demà mateix, si m’ho demana una sola persona amb ganes. Perquè jo ara ja no puc tirar més del carro, ho senc…

Quede, sempre, a la vostra disposició.

OPB