Falta fAlta faLta falTa faltA

Falta amb qui fer-se el cafè, i el té, i el berenar.
Falta amb qui dormir, amb qui fer l’amor, amb qui despertar-se,
i amb qui abraçar-se.
Falta amb qui passejar, amb qui parlar; amb qui COMPARTIR.

Sobra l’estar sol, sobra  la solitud, sobra la gent i els 30.000 mil kilòmetres que et separen de mi.

Ull de l’huracà

Em pense que tornarà a fer-me falta aquest blog per intentar expressar alguns sentiments. Després d’un període més bonic tornen anys un pocs trists altra vegada marcats per la distància i un poc de solitud.

No crec que ningú llisca aquest blog, i en certa manera millor. Si no és el cas i estàs ahí llegint açò, benvingut a una nova etapa de melangia.

Les llums potser són massa intenses

És de nit, i a mils de kilòmetres de casa, sempre trobaràs a faltar els teus, els paisatges, les situacions. Vulgues o no estas arrelat. No comprenc a la gent que pot viure fora de casa, potser es creen una altra llar allà on van i es senten com a casa. Jo no sóc capaç. M’estime el meu entorn. Em sent segur.

Ací s’està be, però les llums són massa intenses, és això. Serà això.