Falta fAlta faLta falTa faltA

Falta amb qui fer-se el cafè, i el té, i el berenar.
Falta amb qui dormir, amb qui fer l’amor, amb qui despertar-se,
i amb qui abraçar-se.
Falta amb qui passejar, amb qui parlar; amb qui COMPARTIR.

Sobra l’estar sol, sobra  la solitud, sobra la gent i els 30.000 mil kilòmetres que et separen de mi.

Outta 2

Allà soles estaves i vas dormir fins que vas voler, i després et queixaves, però. La vida són dos dies i s’han d’aprofitar, si alguns d’eixos són per a dormir, i tu encara n’he gastes més de lo normal, apanyats anem.

Hi ha una cosa que Bolonya és diu, i em fa lligar-me a les coses que passen per davant, a mi no m’agrada ja tot açò, comença a no ser graciós, avorrit i està buidant-me el cap. Si tinguera l’oportunitat de deixar-ho tot i desaparèixer no ho dubtaria. Algun any, o bastants mesos, moltes setmanes fora de tot perquè no m’omple tot açò.

M’agradaria fer una cosa meua, un projecte meu que no tinguera que vore ni amb la gent que vull, ni el poble, ni les conviccions. Per una vegada pensar en mi i agafar un paper en blanc i veure el que vull i com vaig a fer-ho, tan simple com això. Anem a abandonar-ho tot. M’agradaria, me caguen Bolonya.

Outta!